Es pot establir una connexió entre les llegendes artúriques, l’astrologia i l’alquímia. Mes allà de la discussió si el rei Arturo és un mite o un personatge històric, com passa amb altres personatges d’aquestes disciplines com és Hermes, la qual cosa és innegable que els personatges de les llegendes artúriques encarnen uns arquetips i contenen elements simbòlics recognoscibles tant en astrologia com en alquímia.
En la llegenda artúrica, els personatges i els esdeveniments s’associen sovint amb símbols i arquetips que reflecteixen aspectes de l’experiència humana. Per exemple, el Rei Arturo es representa com un líder noble i just, que a nivell astrològic seriosa l’arquetip del Sol, simplement per ser el centre de la taula rodona i el símbol astrològic del Sol és ., si bé l’origen del nom Arturo és incert i el simbolisme que tanca és complex, si fem una separatoria d’ell, ens dona com a resultat Art Aurum, és a dir Arturo és el clar representador per l’Art Real, l’Ars Règia que forma reis i que ens parla del domini de l’Ésser per mitjà de la Ciència de l’Ànima dels Misteris Menors.
Mentre que Merlín personifica la saviesa i la màgia, aquí veuríem la força de Mercuri M, Mercuri s’associa amb la comunicació, la intel·ligència i l’astúcia, característiques que també s’atribueixen a Merlín en la llegenda artúrica. la presència del qual és imprescindible per a aconseguir la pedra, un altre dels significats d’Arturo (Artvar en llenguatge cèltic) i en Alquímia seriosa Hermes la seva correspondència.
Així mateix, els cavallers de la Taula Rodona, amb les seves diferents personalitats i gestes, podrien associar-se amb els dotze signes zodiacales, cadascun amb les seves pròpies qualitats i característiques distintives. i els podrimos posar en paral·lels als dotze treballs d’Hèrcules. Aquests arquetips poden trobar paral·lelismes en l’astrologia, on els planetes i els signes zodiacales també tenen les seves pròpies característiques i significats simbòlics.
A més, alguns esdeveniments en la llegenda artúrica, com la cerca del Sant Greal o la cerca de Excalibur, poden interpretar-se simbòlicament en termes astrològics. La cerca del Sant Greal, per exemple, podria veure’s com una cerca espiritual o interna similar a la cerca de la il·luminació i la connexió amb el diví que es busca en l’astrologia.
Respecte a Excalibur, es realitzem la separatoria de la paraula: EX KALI BUR, podríem interpretar-ho com el coneixement de treure (EX) la llum (BUR) de la foscor (KALI) o de la pedra, i no és Arturo que és l’únic de treure l’espasa de la pedra, és a dir aquell que a arribat al domini d’Art Regi és capaç d’anar de la foscor a la llum, de la ignorància a la saviesa , de la morta a la immortalitat, mitjançant el procés intermedi de treure el sulfur dels metalls per a arribar a la pedra filosofal. No deixa de ser curiós que el símbol alquímico del sulfur tingui un paral·lelisme amb una espasa.
En resum, la connexió entre la llegenda artúrica i l’astrologia radica en els elements simbòlics i arquetípics que comparteixen. Totes dues tradicions exploren la condició humana, els desafiaments i les cerques internes, i utilitzen símbols i narratives per a transmetre aquests significats. A través d’aquesta perspectiva, podem trobar paral·lelismes i ressonàncies entre les històries de la llegenda artúrica i els conceptes i símbols de l’astrologia i l’alquímia.